Pot afectar el canvi climàtic el cicle biològic de l'aranya roja en cítrics amb diferent resposta a la seua infestació?

Abstract

Els cítrics es cultiven a la major part de les regions tropicals i subtropicals del planeta, i són els fruiters amb major producció mundial. Espanya és un dels països productors de cítrics més destacats. L’any 2012 va ser el segon cultiu amb més superfície destinada a la seua producció, amb 317.505 ha i el primer en producció, amb 5.736.197 t . Aquestes dades fan que Espanya siga el primer productor de cítrics de la Unió Europea, el sisè productor mundial de taronges i el segon de mandarines al 2012 . La principal regió citrícola és la Comunitat Valenciana, tant per superfície dedicada al cultiu 170.843 ha, com per producció amb 3.168.550 t . En el cultiu dels cítrics, les plagues representen un aspecte de màxim interès ja que la rendibilitat de les explotacions citrícoles pot veure-se’n molt reduïda. El seu control, en la citricultura espanyola, representa entre el 30 i el 35% dels costos mitjans de cultiu. Tetranychus urticae Koch (Acari: Tetranychidae) és una de les quatre plagues clau dels cítrics encara que s’ha descrit en més de 1000 hostes diferents i pot establir-se en més de 150 hostes d’interès econòmic. L’aranya roja segueix una estratègia reproductiva de tipus “r”: amb un gran potencial biòtic, taxa de desenvolupament ràpida, cicle de vida curt, gran capacitat per localitzar hostes i dispersar-se ràpidament. Per aquesta raó, és considerat el tetraníquid més perjudicial a nivell mundial. La seua incidència en cítrics se centra especialment en cultius de clementí (Citrus reticulata Blanco) i llima (Citrus limon L.). L’alimentació de T.urticae en fulles provoca taques cloròtiques que disminueixen l’activitat fotosintètica, i si es combina amb estrès hídric, pot dur a defoliacions elevades. No obstant, les principals pèrdues econòmiques es produeixen pels danys ocasionats en fruits durant l’època estival. En aquest període, els àcars migren de les fulles als fruits, i en alimentar-se’n causen taques de color fosc a les zones estilar i peduncular. Les poblacions d’aranya roja s’han controlat tradicionalment mitjançant el control químic amb l’aplicació de tractaments fitosanitaris. No obstant, actualment es dóna prioritat al control biològic sobre el químic. Amb l’aplicació de la Directiva 2009/128/CE del Parlament Europeu del Consell del 21 d’octubre de 2009, que obliga a l’aplicació dels principis de la gestió integrada de plagues (GIP), des del 16 de gener de 2014, s’ha de prioritzar tots els mètodes no químics de control.