Intervenció en cognició social amb dos casos amb Trastorn de l’Espectre Autista

Abstract

Tenint com a punt de referència el centre adjudicat per realitzar l’estada en pràctiques del Màster en Psicopedagogia, s’han escollit dos casos diagnosticats amb Trastorn d’Asperger (Trastorn de l’Espectre Autista, nivell d’afectació lleu (1) segons la cinquena edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, DSM-V), de sis i catorze anys respectivament, per tal de dur a terme l’objectiu principal d’aquest treball: determinar en quins aspectes relacionats amb diversos àmbits de la cognició social mostren més dificultats i dissenyar i implementar un breu pla d’intervenció amb la finalitat d’avaluar a posteriori si s’han produït o no millores en dits aspectes. A més, el treball permet comprovar si hi ha divergències entre ambdós casos derivades de la diferència d’edat, i la proposta d’intervenció serveix per realitzar un rastreig del material existent per treballar emocions basades en desitjos i creences. Els resultats obtinguts en la fase pretest i posttest denoten que, en el cas de sis anys, les majors dificultats i, posteriorment, els majors avanços s’han produït en relació als modismes o frases fetes, mostrant també certa dificultat en comprensió d’acudits gràfics i reconeixement d’emocions basades en record. D’altra banda, el cas de catorze anys ha presentat més problemes en la comprensió d’emocions basades en desitjos, creences i record, a més d’acudits gràfics. A pesar de les diferències individuals presents, aquestes no s’expliquen majoritàriament per la diferència d’edat, ja que hi ha proves administrades on els resultats obtinguts són millors per al nen de sis anys que per al de catorze. La intervenció proposada, degut a les seues limitacions (principalment temporals), i la posterior avaluació permeten concloure que el nivell de millora ha sigut molt lleuger i els èxits en les diferents tasques administrades han estat inestables. Hi ha hagut un major ús de raonaments basats en aspectes explícits que mentalistes, aspecte que fonamenta la inseguretat derivada d’un aprenentatge formal i no vivencial dels diferents trets que conformen la cognició social. Açò comporta una reflexió i replantejament del tipus de tasques emprades per treballar-la i de la importància del context natural (familiar, escolar i social en general) per tal de fomentar el desenvolupament de la cognició social en nens amb Trastorn de l’Espectre Autista. Al mateix temps, sembra noves propostes per continuar treballant en aquest camp i serveix per reflectir el paper que els orientadors educatius han de dur a terme com a impulsors i guies en tot aquest procés.