Pròleg

Abstract

A l’època globalitzada dels nostres temps, els mitjans de comunicació s’han transformat en l’arma ideològica més afilada i agressiva de la humanitat. El poder que exerceixen sobre la societat conté dimensions difícilment superables en altres camps d’actuació. Això justifica de ple que la lluita pel control dels mitjans de comunicació s’hagi convertit en una de les principals batalles del poder polític. En efecte, la voluntat per dominar el discurs públic, que es produeix sempre mitjançant un procès de manipulació, no és res més que el desig de controlar la ideologia dels diferents grups socials i doncs també les seves pràctiques (Van Dijk 2003: 481). Per tant, cal dir que s’hi estableix una estreta relació entre discurs, poder social, ment –inclosa la ideologia– i control. Un exemple ben clar del control dels mitjans per part del poder és el tancament de la Televisió de Catalunya al País Valencià. En efecte, la ideologia que els quatre canals de Televisió de Catalunya proporcionen a l’audiència valenciana –aquella relacionada amb el marc nacional català– no convé al govern espanyol ni tampoc al govern valencià. Així doncs, si per una banda els partits polítics en el poder malden per censurar una televisió, per una altra s’esforcen per produir mitjans de comunicació amb una expressió ideològica pròpia. I és a través d’aquestes vies de difusió que els mitjans de comunicació recorden constantment la visió dels principals conceptes que reforcen la ideologia dominant d’un país com ara els temes relacionats amb la nació, la justícia o la igualtat social.