ANY VIII. N?m26 revista de cultura i festa. federaci? colles de castell?. tardor 2004 Foto: Eva Fermindez SUMARI 2 Joan.Bta.Campos: Per qu? ens has desterrat la paraula 3 Joan Andr?s Sorribes: Trobar? a faltar el teu somriure 4 Manel Garcia Grau: Obituari pel genn? perdut 5 Pep Castellano: Discreci? 7 Jordi Querol: Vicent Mar??, un home del pa?s 9 Joan-Bta Campos: Pujar al cim per a seguir pujant 10 Vicent Us?: Els mots rescatats 12 HANDIT 14 Vicent Pallar?s: Han segrestat l'entrenador 16 Pere Duch: Tico 18 Manel Alonso: Quatre ratlles sobre Mar?? i la seua obra 19 Daniel Andr?s: A Vicent, amb un assaig de somriure HOMENATGE E l seu trasp?s ha fet gebrar les arestes de l'estiu. La dimensi? humana i social de la seua mort ?s un trasbals irreparable i el buit que ens deixa insondable. Aix? ?s cert. Per aix?, caldr? anar bastint un nou ?mbit, perqu? la vida ens demana m?s vida. Hem de rescatar Vicent Mar??. Dedicar un n?mero de la revista a parlar de la personalitat poli?drica de Vicent ?s una tasca impossible. Aix? ho sabem, d'antuvi. La dimensi? humana del personatge no es pot encabir en l'espai limitat d'una revista. Home de festa, mestre, pare de fam?lia exemplar, company insubornable, activista cultural, escriptor, home del pa?s, creient conven?ut, la seua personalitat ultrapassa l'espai breu d'aques tes p?gines. Res ja no canviar? el signe de les coses. Vicent ja no est?, per? segueix viu, ben viu entre nosaltres. Per aix? hem de reivindicar la seua pres?ncia, i fer que el seu nom i la seua obra perseveren per l'esde venidor. A trav?s de la seua petjada, Vicent ens ha deixat un llegat que hem de compartir; i hem de fer arribar la seua veu a les generacions futures. Aquesta ?s la nostra tasca. Amb aquest n?mero monogr?fic, Pla?a Major li ret homenatge; un homenatge senzill per? sentit. Quede clar que aquest gest no ser? l'?nic. La socie tat de Castell? est? amb deute amb ell. Nosaltres, companys, amics, deixebles hem de fer l'esfor?. Si aquest testimoni d'amistat i d'estima envers la seua persona enc?n la flama de la reivindicaci?, si ens esperona a perseverar en l'intent, ens podrem donar per satisfets. Gr?cies, companys pel vostre gest. JOAN-BTA. CAMPOS _ Antoni Royo P?rez S?nia Sanz i Alegre IiJPLA?A MAJOR _l1li....",. revista de culture ,resta. _eracl? colles de castell?. tardor 2004 Revista quadrimestral Tardor de 2004 ? Any IX, n?mero 26 Castell? de la Plana (la Plana Alta) Tiratge de 300 exemplars President Vicente de Juan Mart?nez Director Joan Bta. Campos i Croa?es ConseU de redacci? Manuel Carceller Safont Joan Josep Trilles Font PER QUE ENS HAS DESTERRAT LA PARAULA Aquest ?s un viatge sense bitllet de tomada. Aix?, potser ja ho sab?em. Per?, ara, no ens mostres els Atles, Dibuixos Luis Vell?n, Jos? Ca?o, Neus Croa?es, Jos? Alonso Idea de portada, Xipell Edita Federaci? Colles de Castell? Imprimeix Graphic Group, S.A. - Pol. Iod. Els Xiprers, 12 - Castell? Dip. Leg. CS-So-96 ISSN 1695-5471 Presentaci? d'originals Centre Municipal de Cultura, carrer d'Antoni Maura, n?m 4 12001 Castell? e-mail: campejoan@hotmail.com Nota "Pla?a Major" no es fa responsable de l'opini? dels seus coHaboradors en els treballs publicats, ni s'hi identifica necess?riament Arrels Amb el suport de la Foto: Juan Serra ni les altes serralades, ni els rius de lava i tinta, ni els congosts m?s abruptes, ni el su?cidi del sol sobre la terra, ni el gran misteri de la vida que passa. No esmoles m?s les dents ni les genives perqu? ja no esperem la paraula, ni la urg?ncia de la paraula, ni l'accent prec?s que ens ?briga la gola i ens fa?a somriure, una mica. Ja no esperem el cant. Ja no l'esperem, Vicent. Ja no ressona la subtil vibraci? del seu batec. Babel s'ha quedat ?rfena, t?rbola, emmudida. Sense cor, oh D?u ens has privat de la paraula i fins que caiga l'alba ens has negat la veu i, ara, ens mostres, sense mesura, brutal, una mort precipitada. Massa prompte, massa prompte! Per qu? ens has desterrat la paraula amb la falta que ens feia? Joan-Bta Campos e _____JOAN-ANDR?S SORRIBES _ ~ TROBARE A FALTAR EL TEU SOMRIURE M 'agrada pensar que, com tantes i tantes vegades ha passat, en mirar a cua d'ull a la meua esquerra endevinar? el somriure ir?nic que de vegades et ballava a la mirada. M'agrada pensar-ho aix?, per m?s que s? que ja no est?s! I ?s que s?n massa els moments que, pujant i baixant la vida, camins amunt, anys enll?, he viscut al teu costat, Vicent. .. Qu? vols? Em sent sol de la teua companyia; et trobe a faltar en aquelles situacions que tu i jo hem compartit al llarg de tant de temps. Aquells embolics en qu? ens v?iem de sobte, recol zats per un comprom?s com? que ens feia a tots dos molt millors, redoblats d'esperit i quasi indestructibles a les embranzides neguitoses del desengany. A hores d'ara, no sabria destriar a qui se li va acudir el pensament de fer-nos amics del Campanar. Pobre, solita ri i marginat com aleshores estava, vam decidir que ja feia massa temps que "El Fadr?" estava mut. Han estat tants anys de lluita callada, d'incomprensions interessa des, d'alguna que altra il?lusi? acomplida, des que all? per la d?cada dels noranta elevarem cap a les campanes la nostra mirada farcida d'interrogants ... Aleshores, vam compartir, costat per costat, llibres, confer?ncies, visites guiades i no s? quantes altres coses... Tamb? he perdut el compte de les edicions de "La Festa per la Llengua" que he com partit amb tu, fent de presen tadors, mestres de cerim?nies improvisats... Quantes han estat? Jo no me'n recorde... Any rera any, seguint una mena de tradici? no escrita, se'ns convidava a pujar a aquell escenari buit, immens, orfe d'ombres protectores. I, tots dos, facilitaris com sem pre hem estat, no ens sab?em negar i all? que an?vem, a trampejar abs?ncies sobrevin gudes i organitzar pres?ncies inesperades... Ja saps qu? vull dir; no? Hav?em aconseguit una certa habilitat per negociar retalls a les actuacions imprevistes! Tu sempre trobaves una sortida a les situacions, m?s clara com m?s embolicada es presentava. Sovint, ens la regalaves vestida d'aquell humor fi, surrealista, subtil; tant del gust del Groucho que tantes vegades has inter pretat, impensable cigar a la boca, quan actu?vem junts al "Grup Pessiganya" ... D'altres, per?, el teu silenci actiu ens indicava que pix?vem fora del test. En ten?em prou JOAN-ANDR?S SORRIBES amb una mirada...; precisament ?s aques ta la mirada que ara trobe a faltar. Trobe a faltar aquesta mirada i les paraules que s'escauen en moments com aquests! ... De sempre, ja ho saps tu, em costa expressar els sentiments... ; m?s encara quan s?n propis ; molt m?s, si cap, quan s?n intensos Sembla que aquesta llengua, que tant solta tinc en altres ocasions, no troba un m?nim punt de coher?ncia quan pertoca afrontar aquests moments decisius ... Aleshores, calle el que he de dir...; dic el que m'hauria d'ha ver callat. .. l, tant si faig com si deixe de Sopar de germanor amb motiu del CD "Can?ons de Tram?s" (febrer de 2004) fer, en sent maldestre i rid?cul! Foto: Eva Ferm?ndez Aix?, per?, no m'evitar? de trobar-te a faltar quan, amb els primers freds d'enguany anem a visitar el "Fadr?" per celebrar el quart centenari... No tingu?s cap dubte, Vicent; ho farem tal com vam quedar, com tantes vegades ens vam plantejar de fer-ho i n'estic ben segur que tu trobar?s un momentet per acompanyar-nos... Prou que s? que la Negra Senyora no ens deixa cap opci? a l'hora d'emportar-se els que tria, per?, ens queda ven tantes coses per fer... ! Hagu?rem fet m?s Can?ons de Tram?s per Sa?c...; m?s sopars al Mas de l'Alberta tractant de convidar La Fada Masovera... Ens hagu?rem dedicat a lligar tirallongues de destarifos surrealistes, com tantes vegades hem fet, fins a quedar tips de riure de la nostra pr?pia estupidesa... S?n tantes i tantes coses, que m'entendr?s si et dic que ens has deixat com arbres capolats de les branques m?s tendrals ... ?s per aix? que, com diu aquella can?? que sempre hem compartit, trobarem a faltar el teu som- riure El teu somriure i la teua mirada de company, de germ? , d'home bo. ?s per totes aquestes coses, i altres que sols tu i jo sabem, que ning? no ocupar? el buit que ens has deixat. .. Saps, per?, qu? ?s el que em fot de veritat, Vicent, ...? Saps per qu? ara, mentre escric, sent un neguit all? al fons de la persona, on l'?nima connecta amb els senti ments ...? El que em fot, amic, company, germ?, ?s que mai no t'he arribat a dir que t'estimava... Mai no he sabut quan, ni com dir-t'ho... ! Ara, tampoc no s? ... ! Per?, tu, que miraves la gent ulls endins, n'estic ben segur que ja ho sabies! Joan Andr?s Sorribes PEP CASTELLANO Discreci? U na persona discreta sap passar per la vida sense estrid?ncies, sense al?ar la veu, sense fer soroll, sense molestar el ve?nat. Una persona aix?, viu, deixa viure, i se'n va tan senzillament com ha estat entre nosaltres. Hi ha persones discretes que a m?s de ser reser vades i silencioses, estiren la mesura i la prud?ncia fins que aconsegueixen el do de la invisibilitat. No ?s el cas del meu amic. Hi ha d'altres, per?, que per m?s considerats que siguen, per m?s senzills que vulguen aparentar, per m?s que s'esforcen en mos trar-se humils de cara als altres, se'ls nota de bon tros que amaguen darrere del mirall una bona dosi de vanitat. Tampoc ?s el cas de qui us vull parlar. En abso lut. Hi alguns per?, molts pocs aix? s?, que no s'esfor cen en ser res, que no perse gueixen reconeixements, ni honors, ni medalles, ni volen passar a la hist?ria, ni res d'aix?. Hi ha alguns que, quasi com qui no vol la cosa, carregats de mod?stia, humilitat i senzillesa, can vien el m?n, tu. Permeteu me que em fa?a el xulo, que siga ben immodest, que fa?a ostentaci?, que estiga p?bli cament molt orgull?s d'ha ver conegut a una d'aquestes persones especialistes en aconseguir un m?n millor. Permeteu-me que en presu misca, sense discreci?, d'ha ver estat el seu amic. Vicent Mirador m'ha ajudat tant que no ho se dir. Per? no a mi i prou, eh? Ens ha fet la vida millor a tots els que hem estat al seu vol tant. Ha estat una d'aqueixes persones que silenciosament, per? sense ser invisibles, ens ha fet cr?ixer. Ha dignificat la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre pa?s. Val, no l'ha fet m?s gran, aix? no! Per? l'ha fet millor, caram! Ha fet avan?ar cam? a les persones i institucions del seu entorn! l, qui actua local, canvia global, ja ho sabeu. Vicent Mar?? ha ajudat a cr?ixer en llibertat a un munt de xiquets i xiquetes, ensenyant-los a estimar la seua terra, a estimar unes altres cultures, a fruir-ne del plaer d'escoltar hist?ries vora el foc, o de llegir llibres divertits al llit abans d'anar a dormir. Ens ha ensenyat a molta gent a lluitar per les coses ben fetes. Ens ha ensenyat. Perqu?, per damunt de tot, Vicent era mestre i aix? es notava, de fet, els seus llibres no poden evitar de ser tan did?ctics com ell. Vicent Mar?? ha canviat el m?n que l'envoltava i, ho ha fet amb tanta senzillesa, que ens ha fet creure a molts que la cosa podia ser f?cil. No ho ?s! Es veu que s'ha de treballar molt. Es veu que s'han de pegar moltes pedalades. Vicent no parava d'obrar. Era una m?quina, un corredor de fons que hi posava l'?nima en tot el que feia. Un lluitador que duia molts fronts oberts. l tot ho feia b?. Molt b?. l sense estrid?ncies, tan silenci?s com la seua bici. Per sort no ens ha deixat el silenci. Ens ha regalat, a banda del seu record inesborrable, la seua paraula. Per a sempre. Un munt d'articles llegits a la r?dio o publicats a la prem sa, cabassos de contes, m?s de vint llibres publicats i, ben segur, una pila de coses escrites a sa casa, que enca- Foto: Juan Serra ra no han vist la llum, a punt de viatjar a les edito rials. No em negareu que no t? m?rit, la cosa. Una persona tan gran, que ha sabut pas sar aix? per la vida, nom?s ens podia deixar com ho ha fet ell: Ara, a l'agost, quan tots estan de vacances, sense fer soroll, sense molestar, amb discreci?. Pep Castellano DIPUTACI? D E CASTELL? ARQUITECTURA BARROCA EN CASTELL?N Yolanda Gil Saura Servei de Publicacions Diputaci? de Castell? Castell? de la Plana, 2004 E s tracta d'un ampli rep?s a l'ar quitectura castellonenca dels segles XVII i XVIII, sense dubte una de les ?poques de major afany constructor en l'?mbit valenci?. La seua autora s'entrega amb erudici? a l'estudi d'aquest fenomen, de les seues arrels hist?- riques i socials, dels protagonistes i les seues relacions -establertes entre clients i juntes de f?brica o entre arquitectes i mes- tres d'obra-, a la recerca de les raons que motiven l'aparici? de noves tipologies arquitect?niques, especialment en l'arqui- tectura religiosa. _ DIPUTACI? D E CASTELL? ~~ DIPUTACIO DE CASTELLO ? SERVEI DE PUBLICACIONS JORDI QUEROL ___ " VICENT MAR?A, un home del pa?s Tronc de ficus Foto: Juan Serra A ltres companys parlaran en aquest mateix n?me ro de Pla?a Major de la figura de Vicent Mar?? -ai mort, per qu? ets tan lladra? Per qu? ens l'has robat?-com a persona, com a escriptor, com a fes ter, com a mestre. Jo voldria recordar ara i ac? el gran tre ball que va fer Vicent "per la llengua i pel pa?s". L'amor de Vicent per Castell?, pel Pa?s Valenci? i per la seua llengua, era un amor natural, senzill i efectiu, sense grans escarafalls ni flors d'un dia que despr?s es marceixen. Era un amor de per vida, i m?s enll? i tot de la vida, perqu? continua i continuar? donant fruits durant molts anys, ara que ja no ?s entre nosaltres, amb els seus llibres i els seus ensenyaments. Vicent estimava la terra i la llengua com estimava la seua dona i els seus fills, com estimava la seua ciutat o el seu Campanar. Les estimava com estimen les persones de b?, com estimen aquells que no necessiten explicar-ho ni argumentar-ho, perqu? saben que una persona nom?s es realitza enmig d'un poble, una llengua i una gent. l per aix?, amb tota naturalitat, Vicent sempre era present en tot all? que tinguera a veure amb la defensa, la normalit zaci? i la recuperaci? del valenci?. D?na igual si parlem del treball diari al'escola, o de la seua figura sempre pre sent, al costat del seu amic Joan, en tots els actes i troba des per la llengua que feiem al llarg de les nostres comarques. Com et trobarem a faltar, Vicent, en la Festa per la Llengua d'enguany, i en la de l'any que ve, i en la de l'altre, i en la de l'altre... Per? voldria destacar sobretot una part d'eixe amor per la terra i per la llengua, una faceta de la qual Vicent feia anys que se n'havia fet conscient i que treba- llava amb tota la for?a i tot l'amor que ell sabia posar en all? que estimava i que consi derava important: el tema de la integraci? dels immigrants. El tema de la immigraci?, de l'arribada a la nostra terra de persones provinents d'altres pa?sos, d'altres lleng?es i altres cultures, Vicent l'ente nia perfectament; sabia posar se en la pell dels immigrants, una cosa que pocs de nosal tres sabr?em fer. La lectura del seu llbre "Tomar?" ?s, en aquest sentit, una prova evi dent d'aquesta penetraci?. Vicent es fica literalment dins de la pell d'un jove immi grant afric?, i ens sap trans metre tots els seus anhels, les seues esperances, les seues decepcions i, sobretot, la seua determinaci? d'arrelar en la nostra terra, coste el que coste i s'opose el qe s'opose. l per D?u que se li oposa gent! Aquest inter?s i aquesta preocupaci? per la integraci? dels immigrants a la llengua i al pa?s no es va quedar en Vicent en mers plantejaments te?rics. Ben al contrari, ho JORDI QUEROL __ Presentaci? del seu llibre El detectiu camaperdiu i del llibre Banyes de bou, d'Isabel Mar?n (novembre de 2000) Foto: Arxiu de Babel va dur a la pr?ctica, i de quina manera! Les escoles del Grau han estat testimoni d'aquest treball per la integra ci?, de tants mestres, per? entre ells Vicent i Dolors (Dolors, aguanta. ?s dif?cil per? saps que ?s el que ell et diria!). I supose que no va haver millor recompensa per a Vicent que quan li comentava la gent, sorpresa pel que ell considerava natural, que havien vist un xiquet d'ori gen magreb? parlant amb un altre d'origen xin?s... i par lant entre ells en valenci?. Vicent hauria dit que era l?gic, perqu? els dos xiquets ja eren de Castell?, del Grau concretament, estaven parlant la "seua" llengua, la llengua de Castell?, la llengua del Grau. Tan de bo aquest somni de Vicent, un somni que ell no es va limitar a somiar sin? pel qual va treballar de valent, esdevinga plena rea litat. Vicent ens deixa un llegat dif?cil de superar, per? que tenim l'obligaci? d'igualar. El seu amor i la seua dedicaci? a la llengua i a la terra ens han de servir d'est? mul en el nostre treball diari, en el nostre esfor? constant per a aconseguir un pa?s normal, una terra on les perso nes s'entenguen parlant, i parlant en valenci?. Aconseguir un pa?s que, quan Vicent el mire des de dalt del Campanar ben alt on ara es troba, el fa?a somriure, amb eixe somriure de bona persona que Vicent tenia, que Vicent t? en els nostres cors, en el nostre record i en les nostres esperances de futur. La mort ?s d'una crueltat injustificable. La mort ?s injusta, radicalment injusta sempre, per? m?s en un aquest com aquest.. Eren els grecs qui deien que els d?us s'enduien els bons abans d'hora, per tenir-los amb ells? Haguera desaparegut Vicent quan haguera desaparegut, sempre hauria estat massa d'hora. Per? ara, en la pleni tud del treball, amb totes les il?lusions i totes les esperan ces que li restaven... Per? ens sobreposarem. Ells ens hauria convidat a sobreposar-nos, Vicent hauria sabut trobar un somriure enmig de la tristor, una alegria enmig de la pena que ara ens colpenja. I tenim l'obligaci?, per ell i per tantes bones persones com ell, de conti nuar treballant, fins al final, per a que el nostre pa?s siga m?s hum?, m?s lliure, m?s acollidor; per a que la nostra llen gua siga, de veri tat, un vehicle d'intercomunica ci? entre tots els valencians. Els antics, els nous i els nov?ssims Vicent, no et podem assegurar que ho aconsegui rem. Per? s? que et podem dir que ho intentarem; amb el teu ajut, amb el teu exemple. Algun dia, Vicent, aquest pa?s ser? un poc m?s com a tu -i a tots nosaltres-ens hauria agradat. Jordi Querol Castell? de la Plana, 20 de setembre de 2004. JOAN-BTA. CAMPOS _ PUJAR AL CIM PER A SEGUIR PUJANT H i ha un proverbi Zen que diu: "Quan arribes al cim de la muntanya, segueix pujant". Vicent era un escalador de llarga pedalada. La vall era llarga, llarga, molt llarga. l el cim escarpat i abrupte; probablement va sentir por en l'?ltim moment... O no. L'asfalt humit i amb un dit de rou, esvaraba de no dir. Per?, Vicent seguia pedalejant; pedalejava amb bra?, potser li feien mal els tur mells per l'esfor? acumulat. El seu era un sofriment an?nim, inhum?, fet i fet impossible d'apamar. Per? s'ho callava. Avan?ava davant de nosaltres, obrint-nos cam?. Aviat ens vam adonar de la seua resist?n cia. Avan?ava per davant de nosal tres; de vegades es parava a un sor tint del precipici, s'asseia a la pri mera roca que trobava, es treia el quadern i hi anava anotant; ens donava temps perqu? l'atansarem, i, despr?s, continuava pedalejant sense moure soroll, tot esperant de coronar la muntanya aquell mateix dia. Ja ning? no tenia presa. Ara el vent bramulava amb bra?, ara cedia. Va haver de tom- bar-se, apretant les dents contra el manillar, per enfilar l'?ltima costera que s'empinava vertical. Va fer una ullada enrera. No venia ning?, encara. l hi va seguir pedalejant. No obstant aix?, aquella nit, una altra nit, va estar plena de premonicions. Est?vem de festa. l la festa era ell. Vicent parlava com un ?ngel (encara que els ?ngels no s?piguen parlar). Parlava com escrivia. Com un mestre. Com podia conjuminar tantes hist?ries dife rents al voltant d'un gelat? Quina m?gia amagava? Quina estranya fada l'inspirava? Qui anava a esperar un terrabastall com aquell? Qui? "Deu ser cosa del calendari, per? aquesta pretemporada no trobe la manera d'enxampar la forma" -ens va dir. El factor decisiu per a v?ncer el coll ?s la velocitat amb qu? el vols pujar. Adequar el ritme a la forma f?sica, no defallir ps?quica ment, aquesta era la clau per assolir els objectius propo sats. l aix? mateix ?s el que va fer fins al final. Una bella ensenyan?a, sense dubte, del mestre. Escrivia, per? no sabia que era escriptor. Mentre s'ho pensava, no parava d'imaginar hist?ries; escrivia molt i molt b?, mentre anava obrint inte rrogants. Plantejava equa cions, introdu?a nous valors a les variables, elevava lletres al quadrat, fins a l'infinit. Escrivia perqu? li agradava, perqu? era el seu ofici, i tamb?, perqu?, a c?pia d'escriure, intentava comprendre les coses, i explicar-nos-les. Ens enseny? a riure. Ens ensenyava a viure. Ell sempre tan did?ctic! Si el dest? li hagu?s donat alguna treva, ben segur que seguiria escrivint, escalant muntanyes, coronant cims... Era la seua vida. Joan-Bta. Campos , VICENT USO _ Els mots rescatats A questa ?s una entrevista que no s'ha produ?t mai. Vicent Mar?? ens deix? l'agost passat. Discretament. Sobtadament. Durant els ?ltims anys, tanmateix, he tingut la sort d'entrevistar-lo en distintes oca sions: de fruir dels seus mots, de la seua capacitat per reduir el m?n a la simplicitat d'un argument. Ara, m'ha semblat oport? recupe rar aquells di?legs i bastir, a partir d'ells, la il?lusi? d'una entrevista que, malauradament, ja no es pro duir? mai. Per? la seua veu, el seu pensament, no podien faltar en aquest n?mero que li dedica Pla?a Major. Crec que llegir-lo nova ment, reflexionar a partir dels mots que un dia ens adre??, ni que Presentaci? del seu llibre Un lloro en les Gaiates, acompanyat d'Isabel Garcia i d'un alumne (mar? de 2003) f?ra en una entrevista, ?s el millor Foto: Arxiu de Babel homenatge que li podem retre. Escriure per a infants pot semblar senzill. Per? la simplicitat amaga sovint un entramat complex de deci sions. La per?cia de Vicent Mar?? fa que, en els seus lli bres, el corrent narratiu flu?sca lleuger, imparable, i no se n'aprecie l'estructura que el condueix a bon port. Per? el canal hi ?s, fruit d'una profunda reflexi? sobre el fet literari: "Avui, amb el desenvolupament tecnol? gic i el coneixement que tenim del m?n, s'ha perdut la por als perills externs, ja no hi ha llocs que descobrir, de manera que novel?les com L'illa del tresor ja no s?n possibles. En canvi, es tendeix m?s a mirar cap endins d'un mateix, per aix?, en part, la vig?ncia que tenen, ara per ara, els diaris ?ntims. A m?s, ha canviat la mane ra d'escriure, a causa de l'auge dels mitjans audiovi suals, que han creat una cultura pr?pia que fa que els lectors, sobretot els m?s joves, demanen que l'acci? no es detinga i que la descripci? es limite a situar-los. Ja no tenen sentit les grans descripcions a l'estil de JuIes Verne, que podien ocupar fulles i fulles. Jo distingesc clarament tres ?mbits o enfocaments. Les hist?ries pen sades per a joves, preferisc que siguen realistes, que puguen oc?rrer. Les hist?ries dedicades a infants fins 10 o 11 anys han de tindre el m?xim d'imaginaci?. Els lectors menuts s?n molt exigents i si decau l'acci? o deixen de sorprendre's amb la lectura, els llibres els cauen de les mans. l per fi, en les escrites per a adults s?n v?lides les dues opcions. En alguna ocasi? ja ho he comentat: no se sap qu? ?s m?s real si la vida o la fic ci?, per tant, als adults se'ls pot oferir tot". Exig?ncia i ambici? no s?n incompatibles amb una escriptura que es vol adre?ada als lectors incipients. L'obra de Vicent Mar?? n'?s una mostra: la recerca de noves maneres de contar -La fada masovera-, la consi deraci? l?dica de la literatura -Sense perdre la calma-, la introducci? de temes candents - Tornar?-, el compro m?s sempre present -L'amo de tot-, la freq?ent conjun ci? d'elements tradicionals i formes noves de narrar Un lloro en les gaiates-: "Vaig fent provatures en cada , VICENT USO _ rJ rr r- r- G r-:: G E rr f- r= 5 rs fi fAT r= 5 ? La colla del Srosquil producci? realment important. En canvi, no s'ha presti giat gens l'?s social de la llengua. Tot plegat fa que els alumnes que ixen de l'escola capacitats per usar la llen gua en plenitud, no tinguen en realitat la necessitat de fer-ho, amb la qual cosa la capacitat, tot i estar latent, no es desenvolupa" Aquesta ?s una mostra escassa d'un univers profund. El record d'unes paraules que compart?rem, la mem?ria d'uns mots que, pronunciats amb humilitat marcaven, gaireb? sense voler, sendes i dibuixaven espais de toler?ncia, de di?leg, de literatura. Un pensament fecund, el de Vicent Mar??, que romandr? entre nosal tres en els llibres que escrigu?, en l'exemple que ens mostr?, en el record immarcescible de tantes converses, de tants somriures, de tants instants compartits, de tants afanys comuns, de tantes, tant?ssimes, complicitats. Vicent Us?, setembre de 2004 Minusvaloraci? de la llengua, desconeixement del territori: la ignor?ncia sempre ha facilitat la manipulaci?. "Crec que hi ha poc de coneixement, del pa?s. Es tenen refer?ncies d'altres comarques, per?, cada vegada m?s, la gent va i torna sense eixir del seu punt de vista, dels seus h?bits... La globa litzaci? cultural (valdria el terme "bobalitzaci?"?) fa perdre sensibi litat, d?na per anticipat, o exigeix, quina sensaci? tindr?s o qu? tro bar?s en tal lloc i, aix?, ?s dif?cil contactar amb altres, distingir els costums propis i gaudir amb les difer?ncies. No es fomenta l'ober tura d'esperit, la receptivitat. El paradigma s?n els parcs tem?tics, on cada emoci? est? preestablerta i pobre de tu si no la sents! Les televisions locals no crec que ajuden a la coneixen?a d'altres comarques, al contrari, les que emeten actual ment caven m?s fondo el pou del localisme mal ent?s, ajuden a mirar-se, m?s encara, el melic". VICENT MAR?A nova narraci? que encete, em propose reptes diferents quan encare un arxiu buit. Jo note (crec, potser f?ra m?s humil), que vaig millorant des del primer llibre i, perdona'm la pretensi?, no veig que haja tocat sostre. Deu ser que m'agrada tant escriure que les i?'?usions les tinc, m?s que intactes, augmentades. En tot cas, el que tinc clar a l'hora de fer literatura s?n uns quants elements, a banda del tema: certa dosi d'humor, fan tasia coherent, sorpreses argumen tals i deixar-me dur pel poder cre atiu del llenguatge: de vegades construint sobre la marxa noves relacions o nous conceptes. Literatura i escola, dos pilars fonamentals de la bio grafia de Vicent Mar??. l en el rerafons, una preocupa ci? que les aglutina: la llengua. "L'escolaritzaci? en valenci? ha fet b? el seu paper, que era el de formar els alumnes de manera que foren capa?os d'entendre i expressar-se en els dos nivells, l'oral i l'escrit, en valen ci?. Aix? s'ha aconseguit i ?s gr?cies a aix? que poden sobreviure al Pa?s Valenci? moltes editorials amb una o deconstruint alguns signifi cats acceptats per l'?s i el costum. Al remat, ?s possible que certes caracter?stiques vitals de l'autor, apareguen, sense perm?s, entre l?nies i els lectors ho aprecien des de la seua visi?, que ?s tamb? sub jectiva per? distanciada". La vinculaci? entre literatura infantil i juvenil i sistema docent ha generat un debat que sembla no esgotar-se mai: "No negue que la literatura infantil i juvenil viu en una excessiva depend?ncia de l'?mbit docent, per? no crec que, en si, el fet siga nociu. Ho seria si els valors literaris s'hipotecaren a favor de l'aprofitament docent. ?s cert que aix? ocorre en alguns casos, per?, en tot cas, la literatura per a xiquets no ?s l'?nic ?mbit on s'escriu per enc?rrec o per aprofitar una moda. L'important ?s que, al marge d'aquests, hi ha autors que no es deixen coartar la llibertat per factors extralitera ris". HANDIT _ (... ) Dolor sec, agut, de navallada directa. Dolor sense sentit, absurd que encara es fa m?s intens. Era massa jove, era massa actiu, era massa valu?s, era massa entranyable, era massa comunicatiu. Era massa alegre, tenia massa enginy... Cada vegada que escric una d'eixes paraules la ganivetada clivella el refugi de les neurones del sac del record. Antoni Gasc? Levante de Castell?, 6 d'agost de 2004 Al mestre Tico, els teus alumnes Esgl?sia de la Sagrada Fam?lia, 6 d'agost de 2004 (...) La seua veu era la veu d'un poble, que amb ell havia anat eixint lentament d'un silenci de segles. La seua obra ?s un est?mul per a tots nosaltres que ara ja sabem que Vicent ens precedeix en el llarg viatge cap a ?taca. Juan Mar?a Calles Levante de Castell?, 6 d'agost de 2004 Platja d'estiu cap al tard. Foto: Juan Serra (...) Morir en agost ?s tamb? un acte d'humilitat i el Vicent, que ho era, d'humil, va intentar v?ncer un Tourmalet massa alt que nom?s amb els llibres que ens ha deixat podr? transcendir. Aix? que, per qu? no comen?ar llegint Mar?? per apaivagar la febre solar de l'estiu? Pasqual Mas Heraldo de Castell?n, 19 d'agost de 2004 (...) En una de les seues obres, "Jordi T?rmix, apre nent de pirata", que ell va dedicar, un dia que vingu? a casa, a les meues dues filles, el personatge diu que "algun dia ser? un bon pirata, i recorrer? mons i viatjar? amb els ulls de la imaginaci?..." Manel Garcia Grau Heraldo de Castell?n, 5 de setembre de 2004 HANDIT _ Presentaci? del seu llibre Tornar?, amb Manel Garcia Grau (maig de 2001) Foto: Arxiu de Babel (...) Tico, te n'has anat tranquil, ho has deixat tot endre?at... Els teus amics El Peri?dico Meditem?neo, 12 d'agost de 2004 Avui ens ha deixat a Val?ncia Vicent Mar?? (Vicent Mar?? i Duch, Castell? 1954). El mestre, l'amic, l'escriptor... ens ha deixat en la seua plenitud i ha pujat al Tourmalet del cel. Ell va ser autor d'una de les can?ons del nostre disc compacte Can?ons de Tram?s, que va escriure per a Sa?c, De Festa, donant-nos un testimoni ben viu del que ha estat fins avui la festa del seu Castell?. A partir d'ara mateix, ell ser? un personatge m?s d'aquesta can??, ocupar? com no, el lloc de lletraferit. Avui mateix presentaven una guia did?ctica seua de El Fadr? que tan present ha estat sempre en el seu quefer. Juanjo Trilles i Font Col?lectiu Can?ons de Tram?s Castell?, 5 d'agost de 2004 El que ens queda De Vicent ens queda el que ha escrit, el que ha dit. La seua vitalitat, el seu sentit de l'humor. Tant de bo que siguem capa?os de mantindre viu el seu record i la seua manera de fer les coses. I no ho dic per all? que es diu quan falta una persona, ho dic des del m?s profund malestar, r?bia i odi cap a la mort. Per a Vicent un record, un pensament. A la fam?lia una abra?ada. Intensa. Albert Garcia Cursa Els binocles de taronja de la bicicleta ataquen un tourmalet de cendres. El basalt de la ruta rep els esbu fecs esfor?ats del corredor. Un hurac? xucla els lleus de l'empenta. La llum s'obre de bat a bat, aixeca els bra?os i somriu la vict?ria. Ha estat una carrera emo cionant, viva. I els amics ho celebren. Pasqual Mas Burgos, 18 de setembre de 2004. r VICENT PALLAR?S _ Han segrestat l'entrenador H i ha un aforisme que diu que la vida sempre ens d?na a con?ixer massa tard les persones que real ment mereixen la pena. No hi ha dubte que enunciat aix?, com a principi universal, sembla una exage raci?, per? en alguns casos es tracta d'una afirmaci? ben certa. La primera vegada que vaig coincidir personalment amb Vicent Mar?? ?rem tots dos m?s a prop dels cinquanta anys que no dels quaranta, una edat en qu? moltes persones ja no solen obrir el cor a noves amistats amb l'espontane?tat i la il?lusi? pr?pies de t'ado lesc?ncia i de les primeres eta pes de la joventut. El motiu en fou la passi? compartida: la literatura. El causant, ell mateix juntament amb uns quants autors partidaris de la idea que els escriptors, lluny d'anar desperdigolats i cremar tinta cadascun pel seu compte, ens hav?em de con?ixer i fer pinya per tal d'encoratjar-nos m?tuament. l aviat em vaig adonar que Vicent -sense excloure'n cap altre membre del grup, per? sobretot ell- era d'una d'aquelles perso nes que de seguida et donen motius perqu? te les estimes. M?s ben dit, perqu? t'afegisques d'immediat a la multitud que ja se les estima. Per m?s que m'hi esforce, no agrair? mai prou el b? que m'ha fet l'afany de coneixen?a i d'amistat amb qu? tots plegats em van rebre. l no sols en el sentit literari, sin? tamb? en l'aspecte hum?. D'aleshores en??, no hem deixat de compartir il?lusions, de bastir projectes en com?, d'aprofundir dia a dia en un sentiment de confian?a i d'estima que tothom ha correspost amb generositat. Tot i haver-nos conegut tant tard, podria dedicar uns quants fulls i un bon grapat d'adjectius a constatar de manera objectiva la humilitat de Vicent Mar??, la seua senzillesa, la seua bonhomia, la seua honestedat, el seu altruisme, el seu esperit gener?s i divertit, l'agudesa i la profunditat del seu raona ment, l'amenitat de la seua conversa, el seu humor exqui sit, el car?cter encomanad?s del seu somriure..., per? s? que em quedaria amb la impressi? d'haver fet curt. D'una banda, els mots que encertara a trobar no aconse guirien sin? fracassar en el prop?sit de retratar la magna nimitat d'un tarann? que ha ultrapassat de bon tros les limitacions que -si m?s no en el meu cas- imposa el llenguatge, i d'una altra, hi ha moltes persones d'?mbits diferents -amist?s, ve?nal, associatiu, pedag?gic, espor tiu, literari...- que han tin gut la sort de con?ixer-lo m?s que jo, saben perfectament com era i, sens dubte, ho faran millor. Des de l'oportunitat que m'ofereixen aquestes p?gi nes' per?, no puc estar-me de deixar const?ncia de l'immens privilegi que ha suposat per a mi comptar amb la generosa amistat de Vicent i expressar el sentiment que m'envaeix des de fa un mes: Han segrestat l'entrenador. No s? si s'esdev? de deb? o si deu tractar-se d'un feno men il?lusori, per? de tant en tant em sembla sentir una veu que des d'all? dins, del rac? m?s fons del cervell, malda per esvair la tristesa que m'aclapara ?ltimament bo i cridant amb una dol?or familiar: Tomar?. Mentrestant, Tico, els teus amics ens delectarem relle gint de la teua obra i continuarem difonent-la entre el p?blic de totes les edats. Vicent Pallar?s ________________________l MANEL GARCIA GRAU Manel Garcia Grau Vicent Mar?? ens ha deixat aquest m?n un poc m?s salabr?s i m?s perplex i m?s esquarterat. Avui, sapigueu-ho, el meu mot no pot estar sin? cercant els senzills dominis de la mem?ria i ser, entre les altes i secretes ferides de les paraules, el cant que ja mai no ser? sin? un cant que enyora tots els cants perduts i retrobats enmig de les estimes. l aquest poema on llauro l'esvelt solc de la seua pres?ncia. Foto: Juan SerraHeura Aquests homes no diuen mai: la nostra terra, perqu? ells s?n la nostra terra. OBITUARI PEL GERM? PERDUT baix? als inferns i li f?u un sumar?ssim d'urg?ncia al dimoni mentre creuava el riu dels llavis. Ahir, 5 d'agost de l'any de nostre senyor de 2004, JOSEP M. LLOMPART Aviat far? vint-i-dos anys que Merc? Rodoreda escamp? la seua primavera i f?u florir les places de roses blanques. Fa poc ha fet dotze anys de la mort, esc?ptica i esmolada, de Joan Fuster. N'ha fet onze que s'escolta, a Burjassot, com es fonen la passi? i l'exist?ncia i rebenten totes les bombetes: alg? ha dit que encara han vist l'Estell?s escrivint poemes fins a les altes hores del desig i el seu magma. N'ha fet deu que Pere Calders se n'an? al parad?s a narrar-li contes al D?u dels Somnis. Montserrat Roig fa deu anys que ens mira des de dalt dels estimats cirerers de la mem?ria. Far? aviat vuit anys que Maria Merc? Mar?al va lliurar, definitivament, el seu cau de bruixes a la seua germana la lluna. Ha fet, tamb?, sis anys que Jaume Fuster ens deix? les mans plenes de mots i l'?nima plena de magn?lies. Far? quatre anys que Vicent Ventura, abans de retirar-se a ajudar els dissidents de l'est de l'Ed?n, PERE DUCH (fjic o Tico fent feina, amb son pare i el seus cosins (1' autor de l'article als bra?os de l'avi). Foto: Arxiu Pere Duch pare li queia la bava. Era la primera bicicleta de dues rodes que tenia Tico, els Reis li la portaren amb tot merei xement, perqu? de xicotet ja era bon xaval. El meu cos? em deixava tocar-la i tamb? pujar a sobre, encara que no arribava als pedals i no en sabia anar. Tico m'explicava un munt de coses sobre els corredors, els seus noms i els seus equips, les curses que havien guanyat... tot s'ho sabia, ho aprenia de son pare. De ben xicotet mon tio Vicent li va inculcar l'amor per la bicicleta i el ciclisme, un esport pesat i de vegades cruel, i que Tico ha practicat durant tota la seua vida com ell feia les coses, amb intel?lig?ncia i normalitat. El verb compartir ha estat una constant en la seua vida. Tico sempre mirava el m?n i el sabia explicar com ning?. Quan es va fer gran, amb dues de les seues passions, l'ensenyament i l'escrip tura, ho ha demostrat durant molts anys. A voltes m'explicava coses ben quotidianes sobre llocs, perso nes, esdeveniments... Tico les puja va de categoria, perqu? sabia trobar qualitats que altres persones no v?iem. M'agradava quan Tico m'obria els ulls i m'ajudava a com prendre el perqu? de les coses, a la vegada que em feia veure de mil formes diferents all? que tenia al davant. De m?s majors m'expli- cava grans fets i importants desco briments, avan?os cient?fics i teo ries pol?tiques, per? en eixos casos tenia l'habilitat de treure'ls la complexitat i la palla i fer entenedors aquells roman?os a la meua ment. Quan feia batxiller, la matem? tica i jo, ten?em una amarga relaci? i per aix? calia buscar una eixida. El remei, Tico. Durant un any em va ajudar a saber comprendre els n?meros i les seues aplicacions. El cap del meu cos? estava ben fet, la seua l?gica era senzilla per? infal?lible, no hi havia problema que se li resistira. \ meu cos?. Mai s'esfor?ava en ser model, per? ho ha estat per a mi. Recorde un any que els Reis Mags d'Orient ens van portar joguets, una nina amb trenes a la meua germana, un tabal per a mi i una bicicleta a Tico. Jo em quedava bocabadat mirant aquell veloc?pede de dues rodes, una petita i senzilla bicicleta sense frens ni guardafangs i que alesho- res em semblava enorme i majes- tuosa. M'encisava veure Tico c?rrer com una fona, a son A quests dies, malauradament, molta gent tindr? la necessitat d'escriure sobre Vicent Mar?? i Duch, el mestre, l'escriptor, l'historiador, l'etn?leg... castellonenc i valencianista de cap a peus. Mai no l'oblidar?. A Vicent Mar?? com a persona, com a excel?lent persona, encara menys. Estic segur que una pila de gent pensa el mateix. Avui, per?, no vull parlar de Vicent Mar??, altres ho faran amb m?s destresa, jo nomes pretenc contar alguns petits records d'infantesa compartits amb Tico, el -------- 1 PERE DUCH _ Una altra de les coses que sempre he admirat de Tico ha estat els seu sentit de l'humor, fi, encertat i net. Tots dos ten?em una tieta, que vivia en sa casa, era una iaia molt major. Tico vivia en un quart pis sense ascensor i el tr?nsit entre l'habitat ge i el carrer ?s feia for?a dif?cil per a la iaia. Es tractava d'un tema greu, al qual calia afegir el mal geni de l'auela que no asso lia amb resignaci? el seu estat f?sic propi de l'edat. Poca broma! deien els majors. Tico, el xiquet, s'atrevia i en feia de broma. Va dibuixar tot un sistema a base de cordes, de corrioles i de motorets, incloent-hi una cadira de boga amb bra?os, que permetia baixar i pujar la tieta pel buit de l'escala. Tots els familiars ens f?iem un tip de riure quan Tico defensava el seu siste ma i demanava recursos per dur-lo a la pr?ctica. B?, tots menys La Titi, el malnom de la tieta, perqu? quan li explic?vem que Tico havia trobat la soluci? per a qu? tots els dies poguera baixar al carrer a prendre la fresca, i li enseny?vem el dibuix on ella feia de piano en hora de mudan?a, s'enfurismava i ens empaitava gaiato en m?. Tico no provocava tibantors, per? tampoc no deixava de defensar les seues idees i pensaments, des que ?rem xiquets aix? sempre ho he pogut comprovar. Mai no t'oblidar? Tico, i si vull estar m?s a prop teu, sempre tindr? a Dolors, a Anna, a Vicent i a ton pare. Records a ta mare i als meus pares. Presentaci? de l'Encontre d'Escriptors de Literatura infantil i juvenil, amb Pere Duch i Pep Castellano (abril de 2004) Foto: Arxiu de Babel Amb les seues explicacions humanitzava les equacions, la geometria, la teoria dels conjunts... Aquell curs vaig treu re bona nota en matem?tiques. Ing?nuament, i egoista, voldria creure, que gr?cies a eixe any de contacte continu amb Tico, la seua bona influ?ncia i el apegar, encara que f?ra en quantitat infi nitesimal. Tico sem pre m'ha enlluernat. Anava un pas per davant. seu tarann? se'm van Mai hem discutit Tico i jo, ni tan sols quan els nostres pares s'enfadaven entre ells. Al llarg dels anys, quan hi ha hagut un tema que ens separava, ell sabia com sortir-se'n sense tenir en compte el meu apassionament i vehem?n cia. Amb Tico, no m'ha calgut mantenir una relaci? fami liar intensa, des de menut sempre he sabut que en cas de necessitar-lo podia comptar amb ell. Fins i tot ma mare, persona desconfiada degut a les galtades que la vida li aventava, confiava cegament en ell. Ja se sap que Franquisme i Esgl?sia sempre anaven del bracet i amb motiu dels A?os Santos Compostelanos, l'esgl?sia aporta va els continguts i el R?gim la infraestructura i els recur sos. Un d'eixos anys sants vaig visitar Sant?ago de Compostela, el tren eixia de Castell?, passava per mitja Espanya i finalment arribava a la ciutat de l'ap?stol. Aquell viatge el vaig poder fer gr?cies a Tico, perqu? ma mare em va dir: "si vas amb Tico pots anar". Una vegada m?s el meu cos? em protegia. Pere Duch ________MANEL ALONSO _ Quatre ratlles sobre Mar?? i la seva obra que Vicent abans de donar-la a la impremta havia treballat amb els seus alumnes fins arredonir-la. Tamb?, com altres escriptors, ha estat emp?s per la necessitat de deixar const?ncia d'uns fets o d'una passi?. Aix? ho trobarem en el llibre Hem fet el Tourmalet, on Mar?? ens parla de la seua gran passi? a la bicicleta (el ciclisme i els esports s?n elements que apa reixen en alguns dels seus llibres, com ara Han segrestat l'entrena dor), per? tamb? ho fa sobre la seua gran estima per la natura i el gran valor que ell sempre li va donar a l'amistat. La seua ciutat, Castell? de la Plana, i les comarques que l'envolten s?n l'escenari de bona part de les seues narracions. Ell ha estat un gran coneixedor del paisatge i de la gent de la seua contrada i no debades fou 1'autor escollit per dues editorials per a escriure sengles llibres que ens en parlen: Un lloro en les Gaiates i La f?rmula m?gica. Aquestes no s?n m?s que unes simples impressions sobre l'obra de Vicent Mar?? escrites sota la dictadura d'un n?mero concret de car?cters que ens ha reservat una revista de la seua ciutat, la qual ha volgut retre-li un culte i sincer homenatge. Ara ha arribat el moment, despr?s d'haver assumit el dolor per la seua p?rdua, d'estudiar la seua obra d'una manera cr?tica i rigorosa per a situar-lo en el lloc que es mereix. VICENT MARC? ~BROSQUIL edicions L.'1-40Sf1TAt.. 1tANOlJ1t.. E " .. ll. " .. ~?. ~ " "CI " "CI .. > " .. Ol) .. E .. '" '".. I: ,., C) C) .... ... e .. ... e F a un parell d'anys, amb l'excusa de corregir unes galerades, Vicent Mar?? vingu? a casa. Aprofitant 1'avinen tesa, li vaig manar al meu fill major que traguera els llibres que tenia en la seua prestatgeria de l'escriptor de Castell?, per tal que li'ls dedicara. Com de gran va ser la meua sorpre sa en veure que el xiquet deixava m?s d'una dotzena de llibres sobre la taula. La veritat ?s que l'obra de Vicent, malgrat haver-se iniciat ja madur en el camp de la literatura, ?s extensa, prop d'una vintena de llibres per a infants i joves, majo- rit?riament, i uns pocs per a adults. Sovint en taules redones i seminaris la gent del gremi de la ploma es pregunta qu? ?s all? que ens mou a escriure. En la meua modesta opini?, Mar?? s'inici? com tants altres docents amb la idea d'aportar materials litera ris en valenci? a les seues classes, ?s a dir l'estima per la llengua i el seu ofici de mestre, alguns fins i tot aquesta passi? els ha dut a exercir d'editors (Joan Escriv?, Rosa Serrano, Josep Gregori, Eladi Mainar...). Tamb?, i aix? li ho he sentit a m?s d'un, perqu? el contacte diari amb els infants i el seu m?n, la seua imaginaci?, ?s com un revul siu que a la persona amb la suficient sensibilitat creativa li provoca la necessitat d'escriure. Les muses i els col?laboradors voluntaris i involuntaris de Vicent tenen el nom dels seus alumnes. Un dels llibres que m?s s'ajusta ria a aquesta idea ?s L'hospital tranquil, una pe?a teatral Manel Alonso , ________DANIEL ANDRES A Vicent, amb un assaig de somriure No ho hav?em assajat! Hav?em dit de vindre tots, i aix? no es fa... les coses, aix? sense avisar ja se sap, li ho pots preguntar a qui vulgues... Hav?em quedat de fer-ho junts, de fer-ho millor, de fer-ho m?s llarg... Molt m?s llarg. Encara no havia caigut el tel? Tico, i no s'hi val... Hav?em xerrat que estava tot b? que fins dem?, que ja ens veur?em, com sempre... Et dir? una cosa: hav?em cregut que Vosaltres ?reu intocables, i somrients, i joves per sempre... No tenies dret de no vindre i ara estem sols... Tu ho saps molt millor que jo: els xiquets ens fem vells sense contes. Daniel Andr?s Foto: Juan Serra Roman? Can?6 d'amic; de ml d'amic, i molt m?s que aix?, can?? de nit, i un punt de record, can?? de r?bia, per? no de dol. Dansa d'abans; record dels vells que toma a sonar sempre rebel i amb l'orgull als dits, eixa dol?aina ajudant a ballar. Dalt l'entaulat; posat seri?s amb mostatxo pintat, l'home de seny i els destarifats, deixant al p?blic tot embadocat. De fa tants anys; furtant somriures a tanta gent, si s?n xiquets o si ho volen ser, cap d'eixos llibres demana carnet... Per tot aix?; i per l'ofici de cantador que t'ha emprat m?s d'una can??, em deixe escriure un grapat de records. Que, si tu vols; eixugarem una estona els plors, el temps d'encendre altra volta el foc, i enmig de xances sentir viu el m?n Daniel Andr?s VICENT MARC?--- I V icent Marz? i Duch va n?ixer a Castell? (La Plana Alta) el 1954. Mestre i escriptor. Pel que fa a l'ensenyament, ha estat assessor tecni copedag?gic del Centre de Professors de Castell? (actual CEFIRE) durant quatre cursos; ha publicat diversos articles de tema did?ctic i ha format 'part del seminari de mestres i organitzador de les primeres 15 edicions de la Mostra "Viatge a l'interior" (3 edicions 1995, 1997, 1999); "Foc al gran recorregut" (1996, 1997); "Han segrestat l'entrenador" (1997); "Flors de pl?stic" (2001) i "Tornar?" (2000 i 2003). Premi Carmesina de la Mancomunitat de la Safor, 1999 amb "El detectiu Camaperdiu". Premi Vicent Silvestre (Alzira), 2001 amb "La fada masovera". Com a escriptor, Rotllos i canyes, figa i doset, els grups de danses, festes de carrer, on signa Vicent cristians, moros i mariners, Mar??, s'ha destapat xiquets, fadrines, tabaleters. fa pocs anys: el 1995. No obstant, la seua producci? ?s abundant i est? dirigida, sobretot, als lec tors infantils i juvenils. Per als m?s menuts ha publicat "Jordi T?rmix, aprenent de pirata" (3a. Edici?, 2002); "La hist?ria de Vilafartera" (4 edicions: 1997, 1998, 2000, 2002); "Massa Casualitats" (1997); "Guillem Bell?s de feres ent?s" (1997); "La bruixeta Sensedent, t? un accident" (1998); "La f?rmula m?gica" (2 edi cions 1998, 2000); "Sense perdre la calma" (1999); "Les orelles del rei" (2002) i "Un lloro en les gaiates" (2003). Dirigides a un p?blic jove ha publicat les novel?les ermites del Camin?s" Ciutat, "Guia Did?ctica de les Vicent Mar?? Premi de Teatre vila de Massamagrell, 2003 amb "L'hospital tran quil". En literatura per a adults va guanyar el premi Ciutat de Vinar?s, 1997 de narrativa curta amb "La prima de l'asse guran?a". Ha publi cat el recull de contes "Relats de l'altra veritat" (1998) i el llibre de narrativa de viatges "Hem fet el Tourmalet" (2001). El 1995 va obtindre, amb Joan Andr?s Sorribes, el XII Premi Ciutat de Castell? d'Humanitats per l'obra "El campanar de Castell?. Les campanes del Fadr?". Ha col?laborat en la revista Sa? (un article mensual durant 5 anys), en r?dio Vila-real (dos anys amb secci? pr?pia en el programa El Vermut) i encara publica arti cles a Levante de Castell?. Va col?laborar amb la Junta de Festes de Castell?, per a la qual va redactar durant tres anys el gui? literari de la Galania a la reina. Gegants del Corpus, els cavallets, l'home dels nassos, ball dels arets, les cuquerolles, carracatxocs, de vi i cervesa, en vull dos gots. FamI1ies senceres sopant al carrer, traques, carcasses, castelles fugissers, paelles, beguda, Jaume I, la Magdalena, sant Roc de Canet. Si alg? quedava per nomenar, Lled?, sant Pere, bous embolats, patr? sant Crist?fol, el campanar, sant Blai, Cagueme, Tombatossals. Amb cants alegres, us convoquem ve?ns del poble, i forasters, obrim les portes del m?n fester que a la nostra terra tots hi cabem. Tenim madrines, bons coeters, regina, p?lvora i dol?ainers, de colles, gaiates, el pregoner, bandes de m?sica, tombacarrers. de Teatre Escolar. ?s coautor del n?m. 1 de la col?lec ci? Materials de la (Ajuntament Castell?, 1990). EXCM. AJUNTAMENT DE CASTELL? DE LA PLANA Regidoria de Cultura